Avui hem
hagut d’entregar el poema que recitarem el mes de desembre. L’elecció del poema
ha estat difícil ja que no trobava cap que m’agradés o em transmetés alguna
cosa però finalment n’he trobat un que m’ha agradat. Aquest poema no es molt difícil
per tal de poder-lo memoritzar i poder recitar-lo sense cap problema. El poema
és el següent:
Aturo la imatge
pura
Aturo la imatge pura
de les coses en un bres
de silenci que murmura,
quan un déu passa a través.
Oh saborosa clausura!
Guanya el temps la paciència:
mot per mot, es transfigura
l'inconegut en presència.
Mai no mor aquest encís
de la paraula tocada
per un vent sec i precís.
Fins allò que és pur instant:
flor de neu, alba, rosada,
duren sempre en el meu cant.
JOAN VINYOLI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada