A
l’assignatura de GTIC ens vam haver de llegir un capítol d’un llibre titulat “Video y educación” de Joan Ferrès.
imatge extreta de google.com
Podem destacar diferents apartats importants
en aquest capítol.
El primer apartat parla sobre "el miedo al cambio". En aquest fragment es veu clarament la por que té l’home a qualsevol
canvi. A causa d’aquesta por, d’aquesta inseguretat davant de les coses noves,
hi ha molts mestres que es queden estancats en un mètodes de treball els qual
ja no funcionen tan bé i per tan no evolucionen ni com a docents ni com a
persones. Però també trobem l’altre extrem, hi ha mestres que si que aposten
pel canvi i els assoleixen ràpidament i fins i tot n’hi ha que aposten per l’evolució,
és a dir, per anar més enllà del que hi ha avui en dia al carrer.
En l’apartat “el desfase en cifras”
s’explica que van realitzar unes enquestes l’any 1979 a França a tres mil nens
i els resultat van ser que un 44% dels nens preferia afectivament a la
televisió que al seu pare, un 20% preferia a la televisió que a la seva mare i
només un 36% preferia els pares abans que la televisió. Aquests resultat en un
primer cop d’ull sorprenen però en el fons tenen una raó lògica. La televisió
està disponible les 24 hores del dia per a qualsevol cosa que vulguin veure
mentre que els pares a causa de la feina no és així. Això no vol dir que
s'estimessin poc als pares, sinó que la televisió els proporcionava unes
necessitats demandades.
El següent apartat titulat “un nuevo
hombre” parla sobre els dos hemisferis del cervell i què controla cada
hemisferi. L’hemisferi dret s’encarrega
del reconeixement de les coses en general, és a dir, la memòria. L’hemisferi esquerra
s’encarrega de la lectura, l'escriptura, el càlcul, la lògica i el llenguatge
Finalment, a l’apartat titulat “un
nuevo lenguaje” ens expliquen que en el món audiovisual no és tan important el
mitjà com en el llenguatge.
En aquest capítol també ens parla
sobre la diferència entre un vídeo lliçó i un vídeo motivador.
Un vídeo lliçó està destinat per
veure'l a nivell individual, per prendre apunts i per adquirir coneixements a
mode personal. És un vídeo que no transmet emocions. Un vídeo motivador desperta emocions inclús ho pot fer sense llenguatge
verbal. Està destinat per visualitzar-los en grup.
Exemple de vídeo motivador
