divendres, 30 de novembre del 2012

La llengua del discurs expositiu


La llengua que hem de fer servir en un discurs expositiu ha de ser:

  • Neutra: s’ha de ser curós amb l’opinió personal i no emetre missatges subliminars.
  • Precisa: no donar voltes al tema i anar directe “al gra”, és a dir, si una cosa es pot dir amb cinc paraules no dir-la amb deu.
  • Accessible
  • No ha d’estar influïda per la prosa escrita o tècnica
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
  • És necessari fer ús dels connectors i  de marcadors textuals.




dijous, 29 de novembre del 2012

Eines de suport al pensament: Els fluxogrames



En els fluxogrames representem processos o accions els qual tenen un objectiu.

Una eina que serveix per a elaborar fluxogrames és el Gliffy

La pràctica que vam realitzar és crear un fluxograma per tal de creuar un semàfor amb l'objectiu de que no ens atropellin



creació pròpia

Eines de suport al pensament - Mapes conceptuals

Els mapes conceptuals ens poden ajudar a l'hora d'organitzar els nostres pensaments i coneixements. 

Una de les millors eines per a la creacció de mapes conceptuals és el CMapTools. Una de les característiques principals d'aquests mapes és que tots els conceptes estan units per un connector. El CMapTools és un programa local però els documents es poden guardar on-line per tal de poder editar-ho o bé pots guardar-ho com una imatge al teu ordinador. 


La pràctica que vam realitzar va ser elaborar un mapa conceptual amb el CMapTools a partir d'un text sobre el dinar de Nadal.


creació pròpia

dimarts, 27 de novembre del 2012

Treball modular GTIC i COED

El treball que ens van proposar consistia en fer un treball per parelles on tractéssim un territori el qual ens identifiques com a persones i explicar-lo a través de les sensacions i emocions que aquest ens transmetia.

La meva companya, Mireia Bastús, i jo vam estar pensant sobre què el podíem fer. Primer vam pensar de fer-ho sobre les Santes, la festa major de Mataró ja que les dos anem cada any, també vam pensar de fer-ho sobre la ciutat de Mataró però no ens acabava de convèncer i, al final vam decidir fer-ho sobre les Vacances. 

Un cop escollit el tema vam començar fent un guió del que volíem parlar i vam fixar un objectiu. Aquest objectiu era que després de la nostra presentació les companyes que estaven escoltant tinguessin ganes d'anar de vacances. Un cop fet el guió vam estructurar la presentació en 5 punts. 

El primer punt era la introducció on explicaríem una mica sobre que anàvem a parlar. En els tres punts següents vam fer una comparació entre diferents llocs de vacances. El primer era comparar poble i ciutat, el segon hotel i càmping i, finalment mar i muntanya. En aquest últim vam fer una petita activitat per tal d'interactuar amb el públic. L'últim punt va ser la conclusió.

A continuació un deixo el link del Prezi que vam elaborar per la presentació oral.

Reflexió
Amb aquest treball vam poder dur a terme tots els coneixements adquirits a l'assignatura de COED i GTIC. Personalment penso que va anar bastant bé ja que la sensació posterior a la presentació va ser bona. Penso que els nervis no em van jugar una mala passada ja que en cap moment em vaig quedar en blanc tot i que interiorment estava bastant nerviosa. Però tot i així vaig confiar en el treball fet i abans de començar vaig pensar en positiu i vaig dir-me a mi mateixa que no havia d'estar nerviosa ja que el públic eren les meves companyes de classe. 

divendres, 23 de novembre del 2012

Estructura del discurs


Tot discurs ha de tenir tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió.


La introducció és el més important per tal de captar l’atenció del públic i mantenir-la. Hi ha diferents fórmules introductòries.
  • Definició: breu comentari sobre el títol.
  • Presentació d’objectius
  • Presentació del guió: explicar l’índex per sobre.
  • Preguntes: preguntes retòriques. Creem la necessitat d’esperar.
  • Lectura mental
  • Documentació
  • Afirmació provocadora
  • Anècdota


En el desenvolupament és on es fa una selecció i s’ordenen les idees segons l’objectiu del discurs. Hi ha dos tipus de desenvolupaments segons el seu objectiu:
  • Per a informar
    • Estructura descriptiva
    • Estructura cronològica 
  • Per a convèncer
    • Estructura inductiva o SAP
    • Estructura deductiva o PAS


Finalment, la conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts. La conclusió de unes funcions bàsiques que són les següents:

  • Tancar el discurs
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
  • Deixar una bona impressió final
  • Com a la introducció, a la conclusió també hi ha unes fórmules però en aquest cas de tancament:
  • Repetir la introducció.
  • Resumir els punts principals.
  • Invitació a l'acció.
  • Anunci d’un esdeveniment futur.
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments.

Reflexió
Gràcies a aquests apunts he aprés que és molt important estructurar un discurs per tal de que aquest sigui correcte ja que si és així pot arribar millor al públic i podem transmetre millor els nostres objectius a l'oient.

dilluns, 19 de novembre del 2012

SAE Activitat 6: Conferència a càrrec de Jaume Cela "El mestre del futur"

"No es tracta de ser el mestre me simpàtic ni el més intel·ligent" Jaume Cela

Va comentar a partir d'aquests punts la importància de la relació mestre-alumne:

Mostrar la complexitat del món
- Saber escoltar
- No malmetre l’autoestima dels alumnes
- Acollir
- Estabilitat emocional
- Valorar el coneixement

                                                                                        Imatge pròpia

SAE Activitat 5: Concert per als més petits. Com Sona?

El divendres vam fer dues activitats. La primera va ser un concert a càrrec de Com Sona?.
El concert ens el van fer tal i com ells el fan als nens de 0 a 6 anys.


                                            imatge pròpia                                                                              imatge pròpia


Gràcies a aquest concert hem pogut veure reflectits molts dels coneixements apressos a l'àrea de música com les cançons o les qualitats del so que treballaven en cada cançó que tocaven.

Ha estat molt interessant aquesta activitat ja que penso que és una manera molt dinàmica d'ensenyar al nens els diferents instruments i de que reconeguin les diferents cançons treballades a l'aula.

SAE Activitat 4: Acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar


Una de les activitats de la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE) consistia en acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar i veure com és un dia de pràctiques in situ.
El centre que em va tocar a mi va ser l’ Escola Bressol “Les figueretes” de Mataró. 

· Presentació de l’escola
És una escola bressol municipal i està situada al nucli urbà de Mataró. L’escola és va obrir el curs 85-86. 

L’escola té dues plantes i dos patis. A l’entrada de l’escola trobem el pati principal que és on fan generalment el pati.  A la primera planta trobem quatre aules amb sortida directe al pati. Una d’elles és la de lactants i les altres tres són per els infants de 1-2 anys els quals estan separats depenent de la època de l’any en que van néixer. A la segona planta trobem tres aules i el segon pati. En aquestes aules estan els infants de 2-3 anys separats de la mateixa manera que els infants de 1-2 anys. Hi ha dues aules pels nens nascuts a principis d’any i una pels de finals d’any tant en curs de 1-2 anys com en el de 2-3 anys.

A l’hora de dinar els nens de 1-2 anys van al menjador situat a la primera planta i els nens de 2-3 anys mengen a l’aula. Per dinar tenen un servei extern de monitores de menjador.

Els nens són molts autònoms, és a dir, ells decideixen en cada moment que volen fer i amb que volen jugar tot i que la mestre proposa unes activitats, com per exemple fer un dibuix conjuntament en un tros de paper d’envelar però quan un nen es cansa de dibuixar pot anar a jugar amb el que vulgui per tant no estan tota l’estona fent fitxes, tot el contrari, el més important és el joc.

A l’escola tenen un gegant que es diu “Pep Figueret” el qual treuen al carrer quan fan cercaviles de gegants a Mataró així com quan fan activitats a l’escola.

                                      Imatge pròpia                                                                                 Imatge pròpia


                                  

                                         Imatge pròpia                                                                                 Imatge pròpia               


 · Experiència viscuda
Basant-me en que mai havia estat en una escola d'aquesta manera, el que m’ha sorprès és que separen els nens segons la època de l’any en que han nascut. Els infants nascuts entre gener i maig estan en una classe i els nascuts entre maig i desembre en una altra. Això ho trobo molt bé ja que en aquestes edats és quan es noten més els canvis i si estan tots els nens barrejats hi hauria molta diferència a l’hora de dur a terme una activitat.

També m’ha agradat bastant el fet que els nens no estiguin tot el dia sotmesos a unes activitats fixes sinó que ells puguin decidir en quin moment paren de fer l’activitat marcada per la mestra i van a jugar ja que el joc en aquestes edats és molt important perquè d'aquesta manera investiguen, exploren, descobreixen de manera autònoma.

Personalment no m’ha desagradat res ja que només he pogut gaudir d'aquesta oportunitat durant un dia. Se’m va fer molt curt i espero poder realitzar les meves pràctiques ben aviat.

El que m’ha emocionat és els pocs prejudicis que tenen els nens tan petits ja que no em coneixien de res i ja des del primer moment es comportaven amb mi amb tanta naturalitat com si portessin tota la vida amb mi.
Quan estava a l’aula, primer no sabia què fer, com actuar, si havia de intervenir en algunes ocasions però al final et deixes portar per les sensacions que perceps i saps en quin moment has d'actuar per tal d'ajudar o beneficiar a l’infant i això és el que em va passar a mi, sobretot a l’hora del pati. Primer no sabia què fer però després vaig actuar com una mestra més que és el que els nens esperen ja que ells no saben el perquè de la nostra visita.

Personalment penso que aquesta activitat ha estat molt interessant per tal de poder adonar-me si de veritat és a això al que em vull dedicar en un futur o no. Sí que em vull dedicar a això!

SAE Activitat 3: Visitar un espai educatiu

La tercera activitat de la SAE consistia en triar, en parelles, una entitat pública i anar a visitar-la per tal de saber quins serveis educatius oferien per a nens de 0 a 6 anys.
En el meu cas vaig anar amb la Mónica Segarra a una biblioteca municipal "Biblioteca Clarà".

Imatge pròpia


Allà vam preguntar quines activitats o serveis oferien i ens van explicar que cada divendres feien el conta contes. Venen professionals a explicar contes als nens a la biblioteca. També al Nadal i a l'estiu fan activitats a través d'un conte relacionades amb l'època de l'any.


SAE Activitat 2: Visita al MNAC

Una altra activitat de la SAE consistia en anar al MNAC a visitar una proposta didàctica.


Imatge realitzada per una companya de classe: Verònica Cano

En el meu cas vaig anar a veure la proposta de "Dansa de fades i follets".

La visita ens l'ha van fer com si nosaltres fossim els nens, i en aquest cas nens de 3 a 5 anys.

Durant el recorregut, van explicant una història mitjançant diferents quadres, és a dir, no expliquen el quadre en si sinó que elaboren una història a través del quadre.


Imatge realitzada per una companya de classe: Verònica Cano

En aquest quadre, per exemple, apareixen la fada Aurora, el vent Zèfir, follet de la Rosada, el follet del Dia, el follet de la nit i la fada adorminda.

Finalment, vam fer un taller. Aquest taller era una dansa.    

A continuació us adjunto un link on podeu veure tota la informació d'aquesta proposta:
Dansa de fades i follets



SAE Activitat 1: Conferència de l'Anna Pérez "Mestr@ TAC"

Durant la conferència de l'Anna Pérez vaig estar agafant apunts i n'he extret 10 idees que penso que són molt importants.

1. Tenim escoles amb estructura del s. XIX, professors del s. XX i alumnes del s. XXI.

2. Interactuar amb diferents fonts, no només amb el llibre de text. Això no vol dir que treballem tot el dia amb ordinadors però si aplicar-los a l'hora de fer algunes activitats.

3. Elaborar amb l'ajut de les noves tecnologies murals digital en comptes del típic mural amb cartolina.

4. Treballar en equip.

5. El mestre no ha de ser el protagonista sinó els nens, és a dir, el nen ha d'experimentar i descobrir de forma  autónoma i el mestre ha d'estar al darrere observant i ajudant però sense intervenir-hi massa.

6. Taxonomia de Bloom + TAC --> 1956
Els objectius de la Taxonomia de Bloom són Crear, Avaluar, Analitzar, Aplicar, Comprendre i Respondre mentre que les TAC afegeix un altre objectiu: Motivar

7. Sis canvis claus (Jordi Adell)



8. Què aconseguim amb aquests canvis?
- Més comunicació
- Compartir
- Col·laborar
- Discussió

9. Empowerment "apoderament" --> L'alumne ha de ser l'amo del seu treball.

10. Aprenentatge en xarxa: projectes telemàtics.
Tres escoles es posen d'acord en un tema i entre totes elaboren un conte. Una escola fa l'inici, l'altre segueix l'història fent el cos i l'última escola fa el final del conte. 

divendres, 16 de novembre del 2012

Decàleg del bon comunicador


Avui a la classe de COED hem acabat el decàleg del bon comunicador posant en comú tots els decàlegs que havíem elaborat en grups i el decàleg resultant ha estat el següent:

  1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques.
  2. Domini de la llengua.
  3. Positivisme i associació d'un to correcte.
  4. Retroalimentació amb el públic.
  5. Ser natural i no memoritzar el discurs.
  6. Elaborar un guió previ.
  7. Domini del llenguatge no verbal.
  8. Domini de la veu: volum, velocitat,  vocalització , pauses i silencis.
  9. Ser clar, concís, precís i breu (amb ritme)
  10. Estructurar el discurs.
  11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

divendres, 9 de novembre del 2012

Com parlar bé en públic


A la classe de COED ens vam haver de llegir el llibre “Com parlar bé en públic” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Després de llegir el llibre vaig elaborar una sèrie d’apunts però degut a l’extens nombre de fulls, a la classe, en grups de quatre persones vam elaborar un decàleg el qual sempre hem de tenir en compte a l’hora de parlar en públic.

Decàleg
1. Ser positius i confiar en un mateix per tal de controlar els nervis.
2. Ser natural, espontani i adequar el volum de veu en cada moment.
3. Tenir en compte la reacció del públic i modificar el discurs en la mesura que es pugui.
4. Discurs clar, precís i breu.
5. Fer ús de l’humor i figures retòriques, comparacions, exemples...
6. Bona posició del cos, gesticulació i mirada.
7. Ús dels mitjans audiovisuals sense abusar.
8. Elaborar un bon guió.
9. Tenir en compte les 6W.
10. Ús correcte de la llengua

dimarts, 6 de novembre del 2012

Què em de tenir en compte a l’hora d’escollir un poema per recitar?


Per tal d’escollir un poema el primer que ha de passar es que només llegar-lo una vegada aquest et transmeti algun sentiment o sensació i després cal que t’impliquis per tal de poder transmetre a través del poema tots els sentiments que et transmet aquest.

Per saber si realment et saps de memòria un poema els llavis han de tenir “vida pròpia” és a dir, no hi ha cap factor extern i intern que provoqui entrebancs i l’aire passí de manera fluida. 

Què és el Prezi?

A l'última classe de GTIC vam estar parlant sobre el Prezi. A continuació us adjunto un Prezi, creat per mi, on s'explica una mica que és el Prezi.





divendres, 2 de novembre del 2012

La composició del text



La composició del text està dividida en tres etapes: planificació, composició i revisió.


La planificació consisteix en reflexionar. En aquesta etapa és on s’han d’establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
Aquesta etapa està subdividia en tres punts.


  • Anàlisi de la situació: en aquest punt és on et planteges una sèrie de preguntes relacionades amb el destinatari, el tema, els objectius i la extensió i estructura del text.
  • Recollida de la informació: pluja d’idees, documentació, 6W, prendre apunts...
  • Selecció i ordenació de la informació.

La redacció consisteix en transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en transformar-ho per tal de elaborar un text coherent, estructurat correctament i amb un estil correcte. L’estructura del text està formada per diferents punts que es tenen que tenir en compte: els paràgrafs, els connectors i els signes de puntuació. L’estil està compost per: l’adequació, la claredat, la precisió, la concisió i la variació.

La revisió consisteix en examinar, avaluar el que hem escrit i decidir si cal fer alguna correcció per tal de millorar el text. Aquesta etapa no només es duu a terme al final de la elaboració del text sinó que a mida que anem elaborant el text anem fent algunes revisions.




Reflexió
Després d’aquesta classe me n’he adonat que és molt important seguir uns passos a l’hora d’elaborar un text per tal de que aquest surti el millor possible. També he vist la importància que té la planificació ja que si fas una bona planificació és molt més fàcil escriure el text.